Reflexions d’estudiant...

Avui estava ocupada realitzant un dels treballs que ens requereixen en el nostre Pràcticum i reflexionant sobre els  aspectes que configuren la vida de l’aula en la qual faig practiques, m’he adonat que tenia tot un ventall d’hipòtesis, reflexions i aspectes, dels quals convergia o volia ampliar informació o volia recolzar amb les teories i postulats d’algun autor reconegut, de manera que he estat fent una recerca activa a través de la xarxa.

En el cercador de google, en la qual trobem gran quantitat d’informació, però en el nivell de profunditat que ens trobem actualment resulta insuficient i fins i tot poc fiable, de manera que he estat cercant en les assignatures ja donades i m’he trobat amb tota una sèrie d’articles de revistes (les quals no són de tipus gratuït per accedir-hi a través de la xarxa) molt interessant amb grans idees, les quals, en el moment en que em va tocar estudiar-ho no em van resultar significatius ni tan interessants, ja que tan sols suposaven un gran nombre d’articles, amb molt text, el qual en aquell moment, per la manca d’experiència i la gran quantitat de càrrega teòrica no vaig donar-los el significat ni la utilitat necessària.

No obstant, en aquest moment, en el qual em trobo immersa en un procés d’aprenentatge pràctic, en el que tot em sembla més real, estic recuperant aquests i tractant de cercar més fonts a través de google acadèmic o google books, en llibre de pedagogia,etc. i la informació que estic recopilant estic trobant-li significat. Així doncs, em plantejo Que ha succeït? Perquè durant la carrera no he tingut aquesta sensació? Personalment crec que era per la manca d’experiència amb els infants i de moments d’aplicació pràctica, ja que durant tres anys de formació gairebé únicament ens dediquem a donar coneixements teòrics, quan la majoria de nosaltres (sobretot els que hem accedit a la carrera a través de les proves d’accés a la universitat, PAU, i no he realitzat el mòdul d’educació infantil) no tenim aquest contacte amb la realitat, fent més difícil aquesta interrelació de la teoria amb la pràctica. M’agradaria destacar que estic totalment d’acord en que es necessita una sòlida formació teòrica per treballar educativament amb els infants, però penso que hauríem d’haver tingut les pràctiques més segmentades durant la carrera i haver començat abans, en comptes de concentrar-les en quatre mesos al final dels estudis. Crec que és un d’aquesta manera ens haguera ajudat amb els nostres aprenentatges, encara que personalment, seguiré formant-me i llegint, ampliant els meus horitzons i formant-me per portar a terme una tasca docent fonamentada i el més beneficiosa possible pels infants.

De forma paral·lela, estava fent la següent reflexió, és una llàstima que la gran majoria d’ informació encara no circuli lliurement, de manera que accedir al saber, a un saber de caire més especialitzat, en molts aspectes encara esta supeditat a la capacitat econòmica de les persones. D’aquesta manera, em plantejava una fantasia, potser una utopia, somiava en un món, en el qual totes les persones estiguéssim interessades en compartir les seves experiències, els seus pensaments, els seus coneixements, les seves descobertes, les seves il·lusions... de manera que la resta d’usuaris poguessin fer-ne un bon ús, nodrint-se i enriquir-se’n d’aquestes generoses persones i aportar també el seu gra de sorra, entrant en una dinàmica de feedback (en la mesura de les possibilitats de cadascú) però mai emprant ni copiant sense citar les vertaderes fonts, apropiant-se d’aquest esforç i aquest patrimoni, ja que al cap i a la fi és una apropiació indeguda, un robament d’un be que és de cada autor. Imagineu un món així?

Per reflexionar...

Avui, cercant vídeos a través de Youtube, n'he trobatun que m'agradaria compartir amb vosaltres, ja que personalment m'han fet reflexionar i han arribat a la meva sensibilitat. El primer consisteix en un  breu curtmetratge, molt senzill que transmet mot més del que podria fer-ho qualsevol gran film amb immensos de pressupost. Personalment crec que és molt important educar als infants amb sensibilitat i valors de solidaritat i estima als altres, ja que la temàtica de la pobresa a altres països del món, ha arribat a un punt en el qual ni tan sols fem cas, ni ens arriba per tal d'ajudar i fer el possible per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, que per desgracia els ha tocat neixen a un país d'aquesta índole.  El recurs és el següent, espero que us commogui, tan com a mi:  

Una mirada endins...autoconcepte professional

En aquesta entrada pretenc fer una breu reflexió sobre alguns dels ítems bàsics per avaluar-nos com a docents. En la meva opinió, crec que és un treball de gran importància, ja que d’aquesta manera serà com trobarem les accions i línies metodològiques amb les quals hem de continuar i els aspectes amb els quals tenim mancances o no estem totalment convençuts i desitgem canviar. Així doncs, parlaré sobre els ítems següents:

Capacitats i punts forts.

·    Paciència i comprensió. La veritat és que som una persona força pacient i tranquil·la que espero als infants, que tracto de donar-los temps, que els repeteixo i els torno a explicar les vegades que resultin necessàries es instruccions,etc. A més a més, penso que som força comprensiva amb els interessos dels nens i les seves inquietuds, sempre faig el possible per adoptar una posició empàtica, acollint-los i responent en la mesura del que em resulta possible les seves necessitats.

·       Motivació. Actualment som una docent molt motivada i il·lusionada amb tot el que estic aprenent, amb la resposta dels infants, amb la manera en la que treballen en l’escola, amb el meu treball diari per ajudar a progressar als infants,etc.

·    Esperit crític, de millora contínua, de reflexió. Un dels aspectes característics del meu exercici professional és aquest. En moltes ocasions penso que resulta positiu, ja que aquest és el motor que m’empeny a donar-li voltes a molts aspectes i a tractar de milorar-los, encara que en moltes ocasions pot arribar a ser una font de frustracions, ja que els meus ideals poc sovint coincideixen amb la realitat que trobo als centres, de manera que em qüestiono molts d’aspectes els quals no em queda altre remei que participar-hi (tal i com no dir-li a la mestra que no em pareixen adequades les fitxes o que no em pareix adequat fer nosaltres els dibuixos als infants, ja que en moltes ocasions coartem la seva creativitat...). No obstant, en molts altres aspectes m’ajuda a tractar de millorar models organitzatius, de la figura i actitud dels docents de referència, de la pròpia actitud... i reflexionar sobre altres, tal i com l’actitud dels infants, els aprenentatges que realitzen a l’aula, l’actitud de l’adult, la l’organització i ambient,etc. Personalment crec que tots aquests aspectes afavoreixen les meves ganes de millorar, de treballar en equip i atendre als infants el millor que estigui en les nostres mans.

Limitacions i punts febles.

·         Imposició de disciplina. En aquest camp, personalment crec que estic  molt més segura que l’any passat, a més a més, al ser més majors els nens entenen un poc millor. No obstant, m’agradaria augmentar encara més el propi ventall d’opcions per imposar disciplina i per ser figura d’autoritat sense haver d’elevar el volum de la veu ni haver d’emprar el conductisme de manera recorrent. Així doncs, actualment som majoritàriament dialogant, tranquil·la i amb una tonalitat de veu baixa, però decidida, fent preguntes als infants sobre el que ells pensen que és adequat o deixa de ser-ho, però penso que encara he de trobar la meva forma, el meu camí per fer-ho.

A més a més, un dels aspectes que penso que haig de millorar és la fermesa de la meva veu, ja que en ocasions penso que no arriba a transmetre o recolzar allò que vull dir, penso que usualment sona molt suau i melosa, aspecte molt propici pels moments d’afecte i relaxació, però que en ocasions crec que resulta insuficient.

·         Inseguretat a l’hora de portar una classe, ja que degut a la flexibilitat que a vegades es dóna en l’aula, no se si li pareixerà be a la mestra-tutora que avanci alguna acció o que obri la porta en un moment en concret... i a l'hora de posar-me al davant d'un grup classe, sense algú que porti la veu cantant i esperant que la tutora doni el seu recolzament.

·    Dificultats per realitzar multi tasques. Amb això vull dir que en ocasions em resulta molt complex observar a l’hora que documento, que estic resolent conflictes, necessitats espontànies o incidències individuals sorgides.... Penso que és una tasca molt complexa portar a terme totes aquestes accions a la vegada i encara em falta un poc de mirada perifèrica, ja que a més a més, al ser una escola de portes obertes en la qual els infants es poden desplaçar a través de les instal·lacions en el moment en que ells ho desitgen, aquest fet provoca que en ocasions resulti més complex aquesta mirada perifèrica, ja que molts infants cerquen les seves aigües fora de l’aula, jaquetes, missatges,etc.

Objectius personals i mitjans per arribar-hi

Alguns dels meus objectius principals per aconseguir al llarg d’aquest període de pràctiques i anar progressivament millorant són els següents:

En primera instància és fonamental per mi tractar de reduir al mínim els moments de disciplina, ja sigui a través de portar a la pràctica diferents tipus d’activitats, modificar les existents, replantejar-me el ja establert... però en cas de ser necessari, cercar el meu camí i perfeccionar la manera de posar límits, castigar... Els mitjans que empraré, seran la recerca de informació, el visionat de possibles documentals, el diàleg i les converses amb la tutora i la resta de mestres amb els quals pugui compartir les pràctiques i l’observació directa d’aquests, per comprovar si concorden les seves accions amb el que promulguen. Penso que també és important adquirir de manera progressiva seguretat a través de l’estret diàleg amb la tutora, demanant-li els seus objectius, observant la seva manera de fer i tractant sempre de no portar a la pràctica cap acció que pugui molestar-la o no compartir. Un altre aspectes que trobo fonamental per sentir-me més tranquil·la i confiada és la pràctica diària, ja que penso que és un dels fets clau sentir-me més segura i posar a la pràctica la teoria apresa al llarg dels anys.

A més a més, tractaré de fer un major incís en l’observació i documentació, tractant d’evitar una excessiva intervenció, ja que en moltes ocasions els infants demanen més “ajuda” de la que necessiten (fent que els vesteixis quan ells ja saben, demanant que els facis dibuixos, que juguis amb ells en moments en que ho han de fer lliurement al·legant que sinó no saben...), aprendre a situar-me en ocasions en segon plànol, per poder realitzar una observació atenta, documentant i intervenint en els moments en que realment sigui necessari. Tractaré de recuperar apunts, cercar més informació preguntar a la mestra-tutora de l’escola, observant-la i fer més conscient en mi mateixa aquesta necessitat, tractant d’equilibrar-la i contraposant les meves impressions amb la de la resta de mestres, ja que una de les qüestions que em plantejo és Quins barems hem de seguir en la nostra observació diària? El que és molt per un a mestra és insuficient per una altre? Fins quin punt les avaluacions són purs documents burocràtics o fotografies de l’evolució i aprenentatge dels infants?

Una vegada finalitzada aquesta primera reflexió sobre l’autoconcepte professional, penso que és una tasca molt complexa, és un exercici d’humiltat, que necessita valor i coratge a més a més de feedback i recolzament, tan personal com formatiu. per anar evolucionant. A més a més d’una gran sinceritat i capacitat autocrítica (constructiva no destructiva) per analitzar-nos i anar poc a poc millorant el nostre perfil docent. De manera que ho considero un exercici afortunat que trimestralment haurien d’anar fent-se també els propis docents en actiu.

LLow web de la imatge

Romanç de la temàtica abús de poder: violència de gènere

Una de les primeres activitats que hem realitzat en l'assignatura de literatura catalana ha estat la creació d'un romanç basat en una temàtica general comuna per a la totalitat de les illes: l'abús de poder. Una vegada plantejat aquest punt de partida, cada petit grup (que oscil·lava dels tres integrants fins als cinc) podia escollir el tema específic en el que es produís aquest abús de poder. D'aquesta manera, el grup compost per Marta Cabrera Vega, Nieves Tobaruela Mendoza i jo, vam escollir la temàtica de la violència de gènere, un succés que desafortunadament es dóna molt sovint en la nostra societat. Així doncs, poc a poc hem anat creant i ha anat prosperant el següent romanç:

ROMANÇ by soniacardona91

Personalment ha estat un bona experiència, ja que pel que fa a la poesia, personalment pensava que no era una tasca en la qual fora gaire destre, sobretot a l'hora de comptar estrofes i de cercar rimes adequades, a la vegada que estètiques. No obstant, poc a poc vam anar parlant, aportant idees, provant, errant, cercant la fonètica exacta de les paraules per tal de no cometre les anomenades falses rimes, etc. D'aquesta manera i per la meva sorpresa, he descobert amb goig que encara que resulta una tasca complexa i de gran esforç cognitiu, pot resultar molt satisfactòria i a més a més, si comptem amb la diversitat d'idees que ens pot aportar un grup, fa que aquest procés resulti notòriament més enriquidor i afavoridor del creixement.

La relació família i escola

Arrel de llegir més i aprofundir en la matèria de l'assignatura 22028 Família i escola, he anat com descobrint o aprofundint en un procés tan complex i a la vegada necessari com és la comunicació contínua amb aquestes. D'aquesta manera, m'ha sorprès les dades que ens mostra Carles Parellada (2000) que afirma que a mesura que els nens es van fent més grans i van perdent la seva aparença de fragilitat, de necessitat de l'adult, la comunicació amb les famílies va disminuint de manera proporcional a aquest canvi, encara que tots som conscients que és necessari aquest feedback durant tota la etapa escolar, també en l'adolescència, en la que es donen les taxes més baixes de participació i resulta necessari remarcar que aquest és un moment de canvi i crisi en la qual es necessita una bona figura de referència pendent dels al·lots. Així doncs, remarca la importància de portar a terme una comunicació oberta, en la qual els mestres no ens presentem amb prejudicis davant dels pares ni els culpem i que les famílies i la societat en general, vagi reconeguen de manera progressiva la important tasca de la docència.

A més a més, m'ha agradat molt i m'ha fet reflexionar, que postula segueix postulant C. Parellada sobre la vertadera finalitat de les reunions amb les famílies i que no hem de perdre de vista, és la comunicació, no és arribar a acords o dir com ho han de fer amb els seus fills, sinó que és aconseguir una vertadera comunicació basada en el respecte i la confiança mútua, encara que en una reunió no s'aconsegueixi tots els resultats o la informació esperada pel docent, hem de respectar el ritme i la manera de fer de les famílies, la seva cultura i la seva història personal, tal i com ho fem amb els propis infants.

Així doncs, també destaca la importància de la confiança, ja que per parlar i per tal que els pares comparteixin amb nosaltres les seves inquietuds, dificultats, situacions personals... es necessita contacte, comprensió i respecte. Però per arribar a aquest punt, per aconseguir tot això, no és qüestió d'un dia ni és una tasca senzilla, resulta sempre fonamental disposar del temps i l'espai adequat per portar a terme aquests encontres tenint ben preparada i planificada l'entrevista. Però a més a més, és indispensable atendre totes les demandes per part de les famílies de reunió, encara que el docent pensi que no resulta necessari o que ja es reuniran més endavant,

Personalment, m'agradaria destacar que m'ha resultat molt interessant totes aquestes lectures sobre el contacte amb les famílies i la relació amb aquestes, com ha de ser, quins elements ha de contemplar... Així doncs a causa de la manca de temps no hem pogut aprofundir en les reunions col·lectives i altres tipus d'encontres amb les famílies, fet que probablement hauriem pogut evitar, sempre des de la meva humil opinió, si haguessin omitit alguns temes que en altres assignatures ja havíem tractat, tal i com els tipus de famílies, els tipus de vincles afectius, els estils educatius,etc. No obstant les lectures proporcionades han estat d'allò més instructives i productives per mi, sobretot en el preludi del període del Pràcticum.

Lloc web de la imatge

Curtmetratge poètic, una activitat profunda.

En aquest curtmetratge hem tractat d'unir i donar cohesió i sentit als diferents poemes escrits pels membres del grup, els quals havíem de representar en un recital i annexionar-los de manera que fora natura la successió d'aquests. Abans de res, us exposaré que les temàtiques consistien en la gran vida dels gats, l'abortament involuntari, seguir endavant i la violència de gènere. D'aquesta manera, ens vam trobar amb quatre temàtiques molt distintes i la interconnexió de les quals en primera instància, ens va resultar molt complexa ja que la intenció d'aquest era mostrar una història que a través de la expressivitat vocal i els diferents muntatges proposats i realitzat aconseguissin transmetre les emocions, els propòsits i les idees que ens haviem proposat. Així doncs, la nostra pretensió, potser un poc ambiciosa, era arribar a la fibra sensible de l’audiència d’aquest.

Un altre aspecte que ha estat enriquidor per nosaltres he estat reflexionar el guió, desenvolupar-lo i pensar com aquestes paraules poden ser representades a través de diferents formats, ja que la nostra intenció era emprar una tècnica un poc diferent per cada poesia, de manera que poguéssim experimentar amb totes i que el públic s’anés sorprenent. A més e més, ens va costar decidir-nos pels diferents plànols de càmera, escenaris, efectes musicals... Tot i que hem de destacar que en tot moment vam emprar efectes sonors i imatges baix la llicència Creative Commons, fet que ens va complicar un poc la tasca però que al cap i a la fi, el resultat ens satisfà.

A tall de conclusió, m’agradaria destacar que les dues temàtiques més polèmiques, hem volgut tractar-les des del màxim respecte, atorgant-li els recursos que estaven al nostre abast, els quals hem de destacar que eren més be escassos, i tractant d’aportar el nostra gra de sorra, de manera que esperem que us agradi i dessitgem de cor que ningú pugui sentir-se ofés, ja que aquesta producció ha estat realitzada des de la postura del màxim respecte i estima.

El nostre curtmetratge és el següent: 

Reflexió sobre "Banc del temps" tota una experiència!

Una vegada realitzat aquest projecte durant tot el semestre, m'agradaria plasmar tot un seguit de reflexions sobre que ha suposat per mi la realització i participació en el banc del temps, portat a terme en la universitat. Així doncs, m'agradaria començar dient que la idea que de compartir amb els altres els coneixements propis,i aprendre dels altres, de les seves habilitats i la seva companyia, resulta molt enriquidor, ja que  encaixa molt be amb la filosofia de compartir desinteressadament amb els altres els nostres coneixements i aprendre'n també, tan en qualitat d'alumne com d'ensenyant. 

A més a més, crec que aquest projecte encaixa a la perfecció amb la idea de pèrdua de protagonisme del professor i les tradicionals classes magistrals en les que els nens es mantenen passivament a l'espera de ser "omplits de coneixements". D'aquesta forma, hem anat més enllà, ja que els docents com a persones tenen les seves habilitats i les seves mancances, però amb l'experiència portada a terme hem compartit els nostres punts forts i amb l'ajuda i recolzament dels altres ens hem enfrontat a les nostres debilitats, per tal de superar-les i sobretot aprendre. Arrel d'aquest projecte portat a terme dintre de l'aula, del qual mai havia escoltat a parlar, he investigat i descobert que ja esta ben instaurat en moltes províncies espanyoles, com Múrcia  Valladolid, Madrid, València... I fins i tot algun d'aquests pobles han fet un spot publicitari per promocionar aquests tipus d'activitats. Un clar exemple d'aquest és el de Villanueva de la Serena, que encara que en ocasions sigui un poc estrambòtic, deixa molt clara la idea sobre que consisteix:

Així doncs, amb aquesta experiència he descobert molts aspectes sobre mi mateixa i moltes aficions de les quals no imaginava que em podien agradar tant. Com l'artesania de la costura, la cuina... Per altra banda, he pogut gaudir de taller que ja era conscient que m'agradaven tal i com els d'ornaments nadalencs, ja que m'agrada molt la realització de manualitats i aprendre a fer manualitats com la flor nadalenca, el pom pon, els diferents tipus de ball,etc.

Per ser una assignatura en la carrera, m'haguera agradat que s'hagueren treballat aspectes més enfocats a la nostra carrera professional i que per exemple haguéssim realitzat activitats que poguéssim realitzar amb infants més petitons, ja que personalment vaig tenir l'experiència de que l'any passat, quan vaig acudir al centre C.E.I Mafalda, de pràctiques, estava totalment desorientada a l'hora de planificar activitats per infants amb edats comprengudes entre l'any i l'any i mig, ja que al llarg de la carrera, la majoria de activitats han estat més enfocades a infants de finals de segon cicle d'educació infantils (quatre o cinc anys aproximadament) o fins i tot per infants de primària o E.S.O.

Encara que, personalment crec que les activitats de cuina i cant han estat molt ben encaminades, ja que veig molt important aquestes tasques en educació infantil, doncs molt sovint es realitzen activitats de cuina, cants,etc. D'aquesta manera penso que activitats com aprendre a tenir cura de la nostra veu, adquirir seguretat de  en el cant, en les nostres habilitats manuals... ja que ens afavoriran en la nostra pràctica professional. En alguna de les sessions portades a terme, potser m'han faltat una direcció, uns objectius més concrets que guiessin la pràctica, un fil conductor per evitar la sensació que a vegades teníem de descontextualització de es activitats, en ocasions sense una finalitat clarament explícita.

A tall de conclusió, m'agradaria destacar que ha estat una experiència molt enriquidora, que m'ha ajudat a ampliar el meu cercle de coneixements habilitats i actituds, descobrint així aspectes que per mi mateixa probablement no haguera intentat ni realitzat, tal i com les manualitats de la costura, la cuina, en la qual sempre m'he sentit molt insegura, però que amb aquest recull d'activitats m'ha animat a no donar-me per vençuda i pensar que si ens esforcem i li dediquem temps, podem adquirir les habilitats necessàries per portar gairebé qualsevol tipus d'activitat, encara que sigui a nivell amateur.

Lloc web de la imatge