Avui estava ocupada realitzant un dels treballs que
ens requereixen en el nostre Pràcticum i reflexionant sobre els aspectes que configuren la vida de l’aula en
la qual faig practiques, m’he adonat que tenia tot un ventall d’hipòtesis,
reflexions i aspectes, dels quals convergia o volia ampliar informació o volia
recolzar amb les teories i postulats d’algun autor reconegut, de manera que he
estat fent una recerca activa a través de la xarxa.
En el cercador de google, en la qual trobem gran
quantitat d’informació, però en el nivell de profunditat que ens trobem
actualment resulta insuficient i fins i tot poc fiable, de manera que he estat
cercant en les assignatures ja donades i m’he trobat amb tota una sèrie
d’articles de revistes (les quals no són de tipus gratuït per accedir-hi a
través de la xarxa) molt interessant amb grans idees, les quals, en el moment
en que em va tocar estudiar-ho no em van resultar significatius ni tan
interessants, ja que tan sols suposaven un gran nombre d’articles, amb molt
text, el qual en aquell moment, per la manca d’experiència i la gran quantitat
de càrrega teòrica no vaig donar-los el significat ni la utilitat necessària.
No obstant, en aquest moment, en el qual em trobo
immersa en un procés d’aprenentatge pràctic, en el que tot em sembla més real,
estic recuperant aquests i tractant de cercar més fonts a través de google
acadèmic o google books, en llibre de pedagogia,etc. i la informació que estic recopilant
estic trobant-li significat. Així doncs, em plantejo Que ha succeït? Perquè durant la carrera no he tingut aquesta sensació?
Personalment crec que era per la manca d’experiència amb els infants i de
moments d’aplicació pràctica, ja que durant tres anys de formació gairebé
únicament ens dediquem a donar coneixements teòrics, quan la majoria de
nosaltres (sobretot els que hem accedit a la carrera a través de les proves
d’accés a la universitat, PAU, i no he realitzat el mòdul d’educació infantil)
no tenim aquest contacte amb la realitat, fent més difícil aquesta interrelació
de la teoria amb la pràctica. M’agradaria destacar que estic totalment d’acord
en que es necessita una sòlida formació teòrica per treballar educativament amb
els infants, però penso que hauríem d’haver tingut les pràctiques més
segmentades durant la carrera i haver començat abans, en comptes de
concentrar-les en quatre mesos al final dels estudis. Crec que és un d’aquesta
manera ens haguera ajudat amb els nostres aprenentatges, encara que
personalment, seguiré formant-me i llegint, ampliant els meus horitzons i
formant-me per portar a terme una tasca docent fonamentada i el més beneficiosa
possible pels infants.
De forma paral·lela, estava fent la següent
reflexió, és una llàstima que la gran majoria d’ informació encara no circuli lliurement,
de manera que accedir al saber, a un saber de caire més especialitzat, en molts
aspectes encara esta supeditat a la capacitat econòmica de les persones.
D’aquesta manera, em plantejava una fantasia, potser una utopia, somiava en un
món, en el qual totes les persones estiguéssim interessades en compartir les
seves experiències, els seus pensaments, els seus coneixements, les seves
descobertes, les seves il·lusions... de manera que la resta d’usuaris poguessin
fer-ne un bon ús, nodrint-se i enriquir-se’n d’aquestes generoses persones i
aportar també el seu gra de sorra, entrant en una dinàmica de feedback (en la
mesura de les possibilitats de cadascú) però mai emprant ni copiant sense citar
les vertaderes fonts, apropiant-se d’aquest esforç i aquest patrimoni, ja que
al cap i a la fi és una apropiació indeguda, un robament d’un be que és de cada
autor. Imagineu un món així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada