dimarts, 26 de febrer del 2013

Romanç de la temàtica abús de poder: violència de gènere

Una de les primeres activitats que hem realitzat en l'assignatura de literatura catalana ha estat la creació d'un romanç basat en una temàtica general comuna per a la totalitat de les illes: l'abús de poder. Una vegada plantejat aquest punt de partida, cada petit grup (que oscil·lava dels tres integrants fins als cinc) podia escollir el tema específic en el que es produís aquest abús de poder. D'aquesta manera, el grup compost per Marta Cabrera Vega, Nieves Tobaruela Mendoza i jo, vam escollir la temàtica de la violència de gènere, un succés que desafortunadament es dóna molt sovint en la nostra societat. Així doncs, poc a poc hem anat creant i ha anat prosperant el següent romanç:


Personalment ha estat un bona experiència, ja que pel que fa a la poesia, personalment pensava que no era una tasca en la qual fora gaire destre, sobretot a l'hora de comptar estrofes i de cercar rimes adequades, a la vegada que estètiques. No obstant, poc a poc vam anar parlant, aportant idees, provant, errant, cercant la fonètica exacta de les paraules per tal de no cometre les anomenades falses rimes, etc. D'aquesta manera i per la meva sorpresa, he descobert amb goig que encara que resulta una tasca complexa i de gran esforç cognitiu, pot resultar molt satisfactòria i a més a més, si comptem amb la diversitat d'idees que ens pot aportar un grup, fa que aquest procés resulti notòriament més enriquidor i afavoridor del creixement.

dijous, 14 de febrer del 2013

La relació família i escola

Arrel de llegir més i aprofundir en la matèria de l'assignatura 22028 Família i escola, he anat com descobrint o aprofundint en un procés tan complex i a la vegada necessari com és la comunicació contínua amb aquestes. D'aquesta manera, m'ha sorprès les dades que ens mostra Carles Parellada (2000) que afirma que a mesura que els nens es van fent més grans i van perdent la seva aparença de fragilitat, de necessitat de l'adult, la comunicació amb les famílies va disminuint de manera proporcional a aquest canvi, encara que tots som conscients que és necessari aquest feedback durant tota la etapa escolar, també en l'adolescència, en la que es donen les taxes més baixes de participació i resulta necessari remarcar que aquest és un moment de canvi i crisi en la qual es necessita una bona figura de referència pendent dels al·lots. Així doncs, remarca la importància de portar a terme una comunicació oberta, en la qual els mestres no ens presentem amb prejudicis davant dels pares ni els culpem i que les famílies i la societat en general, vagi reconeguen de manera progressiva la important tasca de la docència.

A més a més, m'ha agradat molt i m'ha fet reflexionar, que postula segueix postulant C. Parellada sobre la vertadera finalitat de les reunions amb les famílies i que no hem de perdre de vista, és la comunicació, no és arribar a acords o dir com ho han de fer amb els seus fills, sinó que és aconseguir una vertadera comunicació basada en el respecte i la confiança mútua, encara que en una reunió no s'aconsegueixi tots els resultats o la informació esperada pel docent, hem de respectar el ritme i la manera de fer de les famílies, la seva cultura i la seva història personal, tal i com ho fem amb els propis infants.

Així doncs, també destaca la importància de la confiança, ja que per parlar i per tal que els pares comparteixin amb nosaltres les seves inquietuds, dificultats, situacions personals... es necessita contacte, comprensió i respecte. Però per arribar a aquest punt, per aconseguir tot això, no és qüestió d'un dia ni és una tasca senzilla, resulta sempre fonamental disposar del temps i l'espai adequat per portar a terme aquests encontres tenint ben preparada i planificada l'entrevista. Però a més a més, és indispensable atendre totes les demandes per part de les famílies de reunió, encara que el docent pensi que no resulta necessari o que ja es reuniran més endavant,

Personalment, m'agradaria destacar que m'ha resultat molt interessant totes aquestes lectures sobre el contacte amb les famílies i la relació amb aquestes, com ha de ser, quins elements ha de contemplar... Així doncs a causa de la manca de temps no hem pogut aprofundir en les reunions col·lectives i altres tipus d'encontres amb les famílies, fet que probablement hauriem pogut evitar, sempre des de la meva humil opinió, si haguessin omitit alguns temes que en altres assignatures ja havíem tractat, tal i com els tipus de famílies, els tipus de vincles afectius, els estils educatius,etc. No obstant les lectures proporcionades han estat d'allò més instructives i productives per mi, sobretot en el preludi del període del Pràcticum.

Lloc web de la imatge

Curtmetratge poètic, una activitat profunda.

En aquest curtmetratge hem tractat d'unir i donar cohesió i sentit als diferents poemes escrits pels membres del grup, els quals havíem de representar en un recital i annexionar-los de manera que fora natura la successió d'aquests. Abans de res, us exposaré que les temàtiques consistien en la gran vida dels gats, l'abortament involuntari, seguir endavant i la violència de gènere. D'aquesta manera, ens vam trobar amb quatre temàtiques molt distintes i la interconnexió de les quals en primera instància, ens va resultar molt complexa ja que la intenció d'aquest era mostrar una història que a través de la expressivitat vocal i els diferents muntatges proposats i realitzat aconseguissin transmetre les emocions, els propòsits i les idees que ens haviem proposat. Així doncs, la nostra pretensió, potser un poc ambiciosa, era arribar a la fibra sensible de l’audiència d’aquest.

Un altre aspecte que ha estat enriquidor per nosaltres he estat reflexionar el guió, desenvolupar-lo i pensar com aquestes paraules poden ser representades a través de diferents formats, ja que la nostra intenció era emprar una tècnica un poc diferent per cada poesia, de manera que poguéssim experimentar amb totes i que el públic s’anés sorprenent. A més e més, ens va costar decidir-nos pels diferents plànols de càmera, escenaris, efectes musicals... Tot i que hem de destacar que en tot moment vam emprar efectes sonors i imatges baix la llicència Creative Commons, fet que ens va complicar un poc la tasca però que al cap i a la fi, el resultat ens satisfà.

A tall de conclusió, m’agradaria destacar que les dues temàtiques més polèmiques, hem volgut tractar-les des del màxim respecte, atorgant-li els recursos que estaven al nostre abast, els quals hem de destacar que eren més be escassos, i tractant d’aportar el nostra gra de sorra, de manera que esperem que us agradi i dessitgem de cor que ningú pugui sentir-se ofés, ja que aquesta producció ha estat realitzada des de la postura del màxim respecte i estima.

El nostre curtmetratge és el següent: 

dimecres, 13 de febrer del 2013

Reflexió sobre "Banc del temps" tota una experiència!

Una vegada realitzat aquest projecte durant tot el semestre, m'agradaria plasmar tot un seguit de reflexions sobre que ha suposat per mi la realització i participació en el banc del temps, portat a terme en la universitat. Així doncs, m'agradaria començar dient que la idea que de compartir amb els altres els coneixements propis,i aprendre dels altres, de les seves habilitats i la seva companyia, resulta molt enriquidor, ja que  encaixa molt be amb la filosofia de compartir desinteressadament amb els altres els nostres coneixements i aprendre'n també, tan en qualitat d'alumne com d'ensenyant. 

A més a més, crec que aquest projecte encaixa a la perfecció amb la idea de pèrdua de protagonisme del professor i les tradicionals classes magistrals en les que els nens es mantenen passivament a l'espera de ser "omplits de coneixements". D'aquesta forma, hem anat més enllà, ja que els docents com a persones tenen les seves habilitats i les seves mancances, però amb l'experiència portada a terme hem compartit els nostres punts forts i amb l'ajuda i recolzament dels altres ens hem enfrontat a les nostres debilitats, per tal de superar-les i sobretot aprendre. Arrel d'aquest projecte portat a terme dintre de l'aula, del qual mai havia escoltat a parlar, he investigat i descobert que ja esta ben instaurat en moltes províncies espanyoles, com Múrcia  Valladolid, Madrid, València... I fins i tot algun d'aquests pobles han fet un spot publicitari per promocionar aquests tipus d'activitats. Un clar exemple d'aquest és el de Villanueva de la Serena, que encara que en ocasions sigui un poc estrambòtic, deixa molt clara la idea sobre que consisteix:


Així doncs, amb aquesta experiència he descobert molts aspectes sobre mi mateixa i moltes aficions de les quals no imaginava que em podien agradar tant. Com l'artesania de la costura, la cuina... Per altra banda, he pogut gaudir de taller que ja era conscient que m'agradaven tal i com els d'ornaments nadalencs, ja que m'agrada molt la realització de manualitats i aprendre a fer manualitats com la flor nadalenca, el pom pon, els diferents tipus de ball,etc.

Per ser una assignatura en la carrera, m'haguera agradat que s'hagueren treballat aspectes més enfocats a la nostra carrera professional i que per exemple haguéssim realitzat activitats que poguéssim realitzar amb infants més petitons, ja que personalment vaig tenir l'experiència de que l'any passat, quan vaig acudir al centre C.E.I Mafalda, de pràctiques, estava totalment desorientada a l'hora de planificar activitats per infants amb edats comprengudes entre l'any i l'any i mig, ja que al llarg de la carrera, la majoria de activitats han estat més enfocades a infants de finals de segon cicle d'educació infantils (quatre o cinc anys aproximadament) o fins i tot per infants de primària o E.S.O.

Encara que, personalment crec que les activitats de cuina i cant han estat molt ben encaminades, ja que veig molt important aquestes tasques en educació infantil, doncs molt sovint es realitzen activitats de cuina, cants,etc. D'aquesta manera penso que activitats com aprendre a tenir cura de la nostra veu, adquirir seguretat de  en el cant, en les nostres habilitats manuals... ja que ens afavoriran en la nostra pràctica professional. En alguna de les sessions portades a terme, potser m'han faltat una direcció, uns objectius més concrets que guiessin la pràctica, un fil conductor per evitar la sensació que a vegades teníem de descontextualització de es activitats, en ocasions sense una finalitat clarament explícita.

A tall de conclusió, m'agradaria destacar que ha estat una experiència molt enriquidora, que m'ha ajudat a ampliar el meu cercle de coneixements habilitats i actituds, descobrint així aspectes que per mi mateixa probablement no haguera intentat ni realitzat, tal i com les manualitats de la costura, la cuina, en la qual sempre m'he sentit molt insegura, però que amb aquest recull d'activitats m'ha animat a no donar-me per vençuda i pensar que si ens esforcem i li dediquem temps, podem adquirir les habilitats necessàries per portar gairebé qualsevol tipus d'activitat, encara que sigui a nivell amateur.

Lloc web de la imatge