dissabte, 22 de desembre del 2012

La importància del debat per un ciutadà i específicament, per un docent.

En l'assignatura d'estratègies de comunicació de llengua castellana, hem estat aprofundint i aprenent a portar a la pràctica un debat de caire formal, ja que és un altre forma de comunicar-se, que compta amb tot un seguit de tècniques i mostra una elevada complexitat. El document que ens va proporcionar Irene del Mar, per tal d'orientar-nos i oferir-nos una guia pràctica per poder portar-lo a terme en l'aula fou la següent:




Així doncs, personalment crec que el debat compta amb una dificultat afegida, a qual no compten les exposicions o altre tipus de format d'expressió oral, ja que a banda d’exigir un coneixement profund de la temàtica en qüestió, tant en els arguments a favor, com en contra, requereix les habilitats discursives necessàries per poder defensar la teva postura i a més a més, un aspecte en el qual la majoria dels alumnes es van veure afectats, no es plausible portar un text assajat, amb un guió, el qual quan sigui el teu torn puguis dir sense més, sinó que amb aquest coneixement has d’estar oberta als diversos arguments que ofereixin la resta de participants, per tal de poder recolzar i afegir dades o pel contrari refutar i contrarestar amb arguments convincents i dades que recolzin la teoria defensada. A més a més, l’actitud i tot allò que concerneix al llenguatge no verbal adquireix una importància destacada, doncs gran part de la informació que oferim ho fem a través d’aquesta.


No obstant, encara que per algunes persones pugui resultar una tasca complexa, en el món en el qual vivim i dedicant-nos a la professió docent, aquesta habilitat resulta totalment necessària, doncs en nombroses ocasions haure de defendre la nostra postura davant un claustre, donant arguments convincents pels motius de les nostres idees, i més si ens endinsem en projectes i metodologies innovadores, les quals han de demostrar que proporcionaran una millora qualitativa considerable al mètode emprat amb anterioritat.  A més a més, a títol personal, m'agradaria destacar la importància i enriquiment que ens pot aportar com a persones participar habitualment en ambients discursius i debats, doncs és una manera de mostrar les teves opinions, sempre que estiguin ben fonamentades i poder conèixer més sobre les contràries, enriquint les teves idees o fins i tot arribant a modificar la nostra opinió sobre algun aspecte o temàtica en concret, ja que encara que es defensi una temàtica, penso que els debats han de ser com ambients d'aprenentatge i pràctica on expressar-se lliurement, respectant al màxim als altres i les seves opinions, doncs el que es pretén es donar una visió global d'una temàtica, no arribar a un enfrontament.

La temàtica del debat per realitzar a l’aula era si les tecnologies afavorien en els processos de lectura i escriptura dels infants. Així doncs, per aquest debat en concret, alguns dels arguments elaborats gràcies a la lectura i recerca per la xarxa han estat els següents:

Esta clar que les tecnologies formen part de la vida quotidiana des dels gestos més senzills i quotidians als més complexos. Aquest ha afectat i modificat gairebé tots els àmbits de la nostra vida: el laboral, l’econòmic, la comunicació i l’aprenentatge. Aquest fet també esta canviant la nostra manera de ser i actuar com a persona i ciutadà, ja que els serveis al ciutadà, les transferències econòmiques, comunicar-nos via Internet (e-mail, Whatsupp, Skype, Viber…). Clarament esta en tots els àmbits de la nostra vida, excepte en un àmbit que encara s’està resistint.. l’àmbit educatiu.

¿Quins són els motius de les reticències a la introducció de les TIC en l’escola si el seu us resulta totalment present i necessari a la societat actual?
  • Una de les grans excuses que s'empren és que aquestes afecten de manera negativa en la nostra ortografia.Encara que tot la informació a l'abast d’un clic.
  • És una  de les millors maneres de desenvolupar les nostres capacitats lingüístiques i millorar la nostra ortografia és llegir i a través de la xarxa llegim molt més que mai.
  •   Xats: revalorització de l’escriptura i la lectura.
  •  Procés molt més ràpid, ens permet optimitzar el nostre temps en l’aprenentatge en una societat en la qual el ritme és totalment accelerat. Així doncs, ens hem de preguntar què és més ràpid, estimulant i grato?
  • A Internet hi ha programes i software dolents i mediocres, però també hi ha grans portals i pàgines, tal i com ens passa amb els mitjans de paper.
  • El mestre ja no pot tenir tot el coneixement, ha de ser la persona que ensenyi a classificar i discernir. Ha de tenir judici crític.    Els mestres han de difondre la passió per saber escriure be i en les noves tecnologies per ser capaces de difondre-ho.
  •  No podem acusar als xats i l’escriptura abreviada o jerga que s’empra de ser la culpable de fer-nos escriure malament, ja que amb els apunts escrits o en les situacions quotidianes i informals emprem un altre tipus de vocabulari o llenguatge diferents al que usem o hauríem d’emprar en altres situacions. En cas de que encara no ho sàpiguen són els docents i les famílies els que hem d’ensenyar els valors d’aquests diferents registres. Per tant no ens hem d’escudar en les noves tecnologies com a causants d’un antic fenomen com son les faltes d’ortografia i més en les persones alfabetitzades de l’actualitat que dominem un gran nombre de llenguatges i registres diferents. Els xats tenen característiques del llenguatge oral, per tant no hem d’atribuir el tipus de registre emprat als escrits.
  • Hem de tenir en compte que si una persona vol aprendre a escriure be i millorar en les seves faltes o farà amb o sense noves tecnologies, hem de tenir en present que l’esperit d’aprendre i millorar sempre es troba dintre de la persona, amb la diferència que les noves tecnologies ens ho faran tot molt més senzill i còmode. Així doncs, el nostre paper com a docent és fer-los adonar-se de les facilitats que ofereix Internet i motivar als nens per aprendre i ser més correctes.
  • Ens permet realitzar la tasca de manera més senzilla, ràpida i eficient: les noves tecnologies en ofereixen l’oportunitat de centrar els nostres els nostres esforços en les tasques vertaderament importants, les quals realment requereixen e millor de nosaltres. 
  • Encara que hi ha mestres reneguen de les capacitats que ens ofereixen els processadors de text per corregir les errades ortogràfiques, però pels joves que s’inicien en aquest camp resulta n gran eina que permet observar les errades més típiques a la vegada que permet cercar sinònims, antònims, significats... a un sol clic, fent la tasca més senzilla i interessant.

dijous, 20 de desembre del 2012

Ornaments de Nadal

En l'última sessió abans de Nadal de l'assignatura de projectes artístics, vam realitzar una sèrie de decoracions nadalenques per tal de enriquir les nostres llars amb l'esperit nadalenc, amb el mèrit de ser els objectes realitzats per nosaltres mateixes. Així doncs, en primera instància vam realitzar una flor. Per realitzar aquesta vam necessitar sis fulles, unes tisores, celofan i una grapadora amb grapes. D'aquesta manera, vam començar fent un quadrat amb cadascún dels folis, a cotinuació doblarem una altre vegada, de manera que quedi un triángle. Una vegada realitzat, es tallaran cinc línies rectes pel costat en que hem doblat el paper. Quan ho hem fet amb els sis folis, els obrirem de manera que podrem veure el quadrat i en cada una de les pestanyes les aniren juntant, de manera que facin una espècies de cilindre, cada pestanya cap a un costat diferent, de forma que quedin tal i com es veu a la imatge X. Una vegada realitzat amb cada pestanya dels sis folis, els graparem per la part centra i pels costats, uns petals amb els altres, de forma que quedi la figura final, la qual simula una espècies de flor o estel.


A més a més, també hem realitzat un pompon de llana. Per portar-lo a terme vam realit-zar dos cercles de cartró amb un cercle més petit al mig i poc a poc vam anar donan-los voltes amb la llana, fins que van quedar del tot coberts. A continuació vam tallar tot e contorn, entre els dos cercles da cartró amb tisores i una vegada aconseguit, vam passar un fil de llana entre aquestes figures de cartró fen uns nussos ben forts, de manera que no es mogués. Aleshores, per acabar de donar-li bon aspectes, amb les tisores vaig acabar d'arrodonir-los, quedant-nos un pomponet molt graciós com a resultat.


No obstant, com que el mètode per realitzar-ho em pareixia massa complex, vaig cercar un altre mètode i vaig fer un altre pompon amb un altre tipus de llana, un poc més gruixuda. Per realitzar-lo, vaig agafar un pot i vaig començar a enrotllar-lo amb la llana, fins que ja en tenia una bona capa. A continuació, amb les dues mans vaig treure la llana, i fiquem les mans en els extrems. Acte seguit, amb un fil de llana, feim un nus al mig i després tallem els extrems, tal i com podeu veure a baix. Així doncs, després de fer-li agafar una forma més rodoneta, ja tenim el pom pon, de manera senzilla i clara!

dilluns, 17 de desembre del 2012

Anàlisi dels contexts infantils, segons la teoria de Brofenbrenner.

En aquesta entrada podreu observar un anàlisi acurat de cinc infants, les dades dels quals hem protegit per qüestions d’intimitat, dels quals hem realitzat un anàlisi dels contextos que els envolten, amb les conseqüències que aquests propicien. Arrel del contrast de dades, hem realitzat també un buidatge i he extret tota una sèrie de conclusions de la mostra amb la qual comptàvem. Personalment crec que és de vital importància per poder comprendre un nen i donar-li les ajudes adequades per ell, conèixer els diferents sistemes que l’envolten, ja que aquests influeixen i determinen en gran mesura el seu desenvolupament, ja que per exemple, per la realització duna adaptació curricular és de gran importància conèixer els diferents sistemes en els quals es troba immers i fomentar la major interconnexió possible entre aquests. El document és el següent:



dimecres, 12 de desembre del 2012

Unitat didàctica de poesia en Educació Infantil

Per l'àrea de poesia catalana, després d'haver experimentat en les nostres ànimes la experiència poètica de crear poesia, recitar i interpretar, entre d'altres, hem decidit aplicar aquesta al que serà el nostre futur context laboral, les aules d'educació infantil. així doncs, a partir d'un recull de poesies (tant de les que ens havia proporcionat Antoni Bonet, el nostre professor, com de a xarxa, hem elaborat un seguit d'activitats, englobades en un projecte, amb la temàtica dels animals. Aquesta és la nostra aplicació didàctica:



Així doncs, com a reflexió personal, m'agradaria destacar que fins que no he cursat aquesta assignatura no era conscient de que en aquestes primeres edats es poguera treballar la poesia, ni que fora tan necessària per acomplir alguns objectius del currículum, com el que ens parla de desenvolupar el sentit estètic de l'infant. D'aquesta manera, penso que he après a adaptar-ho a infants de la primera infància, de manera lúdica, fent al nen participant actiu.