dimecres, 30 de gener del 2013

Primera visita a s'Olivera!

Avui hem tingut el primer contacte directe amb l'escola on acudirem a fer les pràctiques, és el C.P. s'Olivera. La primera impressió del centre va ser fantàstica, ja que són espais que es veuen molt nous, amplis, plens de vida, parets documentades,etc.

En primera instància ens van acollir la directora i la cap d'estudis, les quals ens van donar les dades bàsiques i ens van fer una molt bona acollida, presentat-nos, fent-nos asseure...

A continuació ens van deixar triar dintre del ventall de classes que tenien disponibles per incloure-hi practicants i ens van anar assignant, en funció de les prioritats i de les places disponibles. D'aquesta manera, na Dàmaris es va quedar amb un grup de tres anys, na Nieves i na Marta es van quedar amb un grup de cinc anys cadascuna (ja que és una escola de doble línia) i jo em vaig quedar amb un dels grups de quatre anys. Una de les peculiaritats que va destacar la directora del grup al qual m'han destinat és que compta amb un nen que presenta autisme, de manera que aquest fet presentarà una situació d'aprenentatge afegida, ja que tindré la oportunitat d'estar en contacte l'EOEP i de realitzar ACI's adaptades a aquest infants, aspecte que penso que ho hem donat de manera poc profunda, ja que no haurem realitzat més de dos adaptacions en el grau i és un aspecte en el que som conscient que he de treballar molt més, per tal d'ampliar els meus coneixements i recursos a l'hora de donar respostes adaptades a les individualitats dels nens i si presenten cap tipus de NESE, penso que encara requerirà més esforç i treball, el qual afronto amb il·lusió com un vertader repte.

Una vegada parlats els aspectes més destacats, ens van presentar els nostres tutors i a tots els mestres d'educació infantil i vam estar parlant amb ells de manera conjunta. Poc després cada tutor ens va portar a la que seria la nostra classe, i ens van explicar i respondre les nostres preguntes. La veritat és que jo li vaig realitzar un gran nombre de preguntes ja que havia vist que els espais eren molt grans però m'interessava saber un poc més sobre com funcionava i com estava distribuit. Així doncs vaig descobrir que els divendres acudeixen a la piscina, que cada dia els nens han de portar esmorzar diferent (entrepà, fruita, galetes...), que els infants tenen la possibilitat de quedar-se a l'escola a dinar, que es realitzen unes hores setmanals a treballar per projectes, que també realitzen diferents taller intercicle (és a dir que es mouen amb tota llibertat pel centre cercant, observant i escollint els tallers que més s'adapti als seus gustos i necessitats del dia en concret) classes de música, classes d'anglès, psicomotricitat (a més a més hi ha un mestre psicomotricista, format per Psicopraxis, i tindré la oportunitat de assistir com observadora a les seves sessions)...

A tall de conclusió, m'agradaria dir que els mestres i la meva tutora en especial, encara que aquell dia s'havia donat un gran cop al cap, em va rebre amb els braços oberts, encoratjant-me, fent-me sentir molt còmoda, recolzant-me, parlant-me de la seva experiència en aquesta escola (ja que sols porta un any i dia rere dia fa descobriments) de manera oberta i molt amigable. Voldria destacar que em vaig sentir molt be, molt acollida, que ens van obrir les portes i els braços i que vam sortir molt il·lusionades i amb moltes ganes de començar aquesta nova i última etapa de la nostra formació de Grau: les pràctiques en segon cicle.

divendres, 25 de gener del 2013

Metodologia per aprendre lectoescriptura Montessori

Aquesta entrada m'agradaria mostrar un dels treballs del qual em sento altament satisfeta. Aquest consisteix en l’anàlisi i reflexió sobre el mètode de lectoescriptura Montessori. Aquest treball no ha resultat una tasca senzilla, ja que per poder analitza en profunditat aquesta gran pedagoga hem hagut d'investigar en profunditat emprant fonts diverses, ja que a través de la recerca pel cercador habitual de Google en xarxa sols vam trobar retalls o característiques soltes d'aquesta metodologia. D'aquesta forma, vam decidir endinsar-nos en la literatura, acudint directament a llibres escrits per ella mateixa, molts dels quals vam trobar que es quedaven a nivells teòrics superficials. Fins que vam trobar un manual escrit per ella en el qual explicava en que consistia realment el seu mètode, les passes a seguir per realitzar-lo i tota una sèrie d'anècdotes de l'aplicació d'aquest.

Una vegada vam recol·lectar les diverses informacions de les fonts, vam haver de reorganitzat i reestructurar tota aquesta informació, ja que la seva teoria resulta força extensa i l’objectiu final era que al llarg d’una hora d’exposició oral, els nostres companys fossin capaços d’entendre aquest mètode, les passes, materials i altres característiques, encara que menys conegudes, rellevants i importants per la seva manera de fer. Així doncs, vam decidir que degut a la gran quantitat de materials que es requeria per realitzar el seu mètode i per explicitar millor les passes, hauríem de cercar un suport visual. En primera instància vam tractar de cercar els materials creats per ella, els quals encara estan en venta o es poden trobar a les institucions escolars amb la seva metodologia, però com que a l’illa eivissenca no trobem cap escola montessori i l’elevat preu dels materials per adquirir-los, vam decidir fer una recerca de fotografies dels materials excates en color i forma. Pel motiu de les característiques exactes d’aquests materials no vam poder emprar fotos catalogades com Creative Commons, encara que en primera instància era la nostre intenció principal.

Una vegada preparat el power point que ens serviria de recurs visual, en el qual vam intentar emprar un llenguatge formal però que els nostres companys poguéssim entendre i tota una sèrie de recursos intercalats (preguntes al públic, vídeos, experiències personals d’aquest, anècdotes de l’autora...) per tal d’aconseguir mantenir la seva atenció., vam començar assajar-lo i dividir-lo, de manera que dues persones com a mínim fossin capaces d’exposar el contingut, per tal d’evitar imprevistos. A més a més, vam assajar els intercanvis de posició, la modulació de la veu, la gestualitat que tenia que acompanya les nostres paraules, el text que havíem d’explicar, els temps que trigàvem a exposar-ho per complet, etc. Finalment, quan ja ho vam tenir més o menys clar, vam acordar el tipus d’indumentària que anàvem a portar el dia de l’exposició.

El dia de l’exposició estàvem molt nervioses, encara que al final se’ns va valorar l’esforç realitzat, tenint en compte les nostres personalitats i l’esforç que havíem estat realitzant al llarg dels dies i durant l’exposició. Fou tot una èxit!

Els recursos emprats per aquesta activitat fòren els següents:



diumenge, 20 de gener del 2013

Massatge Infantil, taller al CEI Mafalda

Pel que fa al taller de massatge infantil que es va impartir en Sta. María, no vaig poder acudir. No obstant, ja que la temàtica resulta del meu interès, ja que penso que tenir coneixements en aquesta area és positiu, el 19 de Gener he pogut acudir junt a la meva companya Marta Cabrera, a un curs de massatge infantil impartit per Mº Paz García Sola.
 En aquest taller vam poder realitzar un intercanvi amb moltes persones de diferents edats i de diferents camps, des de educació, estudiants d’educació i mares. Aquest taller es va dividir en les diferents parts, que anaven alternant les experiències vivencials, la reflexió del que havíem sentit i experimentat i la relació d’aquestes experiències amb la teoria.
Així doncs, pel que fa a la part més vivencial, aquesta consistia en anar-nos tocant, que una persona es situés al mig, en la postura en que més còmoda es sentís i rebés un massatge de totes les mans. D’aquesta manera havíem de donar, rebre, respectar individualitats, saber que ens agradar a nosaltres, saber i tractar adaptar-nos a que ens demanen els altres verbalment i a posteriori donar el que el cos de l’altre, amb el seu to muscular i la seva actitud ens demana. A vegades les persones diuen coses diferents a les que pensen, que a la vegada son diferents a les que el seu cos transmeten
A més a més, arrel de les experiències que hem realitzat, ens hem assegut a reflexionar sobre aquestes i treure conclusions. La formadora anava ressaltant algunes de les situacions que s’havien donat, com per exemple una al·lota que quan anava a tombar-se a passat de dir “No us conec”, però poc a poc, després de  tombar-se, va anar relaxant-se, agafant confiança i obrint la seva postura, essent afavorida per la resta de companyes, les quals vam anar tocant, apropant-nos poc a poc i respectant-los.

Personalment, he anat sentint un augment de confiança de forma progressiva, sentint-me així un poc més còmoda...M’agradaria destacar que un dels principals aprenentatges que vam realitzar fou la necessitat de conèixer-nos, essent conscients de les nostres limitacions, dels nostres punts forts i dels aspectes a millorar, per aprofundir-hi, escoltar-nos  millortar.
Així doncs, perquè en la nostra pràctica puguem posar en pràctica els coneixements assolits en aquestos, ens han donat el seu llibre titulat “¿Te acaricio el alma?" El qual compta amb un llibre il·lustrat, amb un CD, amb cançons infantils, amb diferents formes de demanar permís als infants per apropar-nos, per poder fer-los massatges i sigui una situació agradable i provocadora de plaer pels infants.
Bibliografia:

dimecres, 16 de gener del 2013

Pocoyó style

Com ja sabem, actualment en la societat globalitzada en que vivim tot està interconnectat i l'àmbit dels infants no es queda enrera, més be al contrari. Una clara evidència d'aquest fenòmen és l'actuació dels personatges de la famosa sèrie televisiva infantil Pocoyó (Pató, Eli i el propi Pocoyó) ballant al ritme del famós Gangnam Style. La veritat és que el vídeo no te desperdici y als nens els encanta ballar amb els seus personatges animats favorits al aferradís ritme de la canço de Psy. El vídeo es pot trobar en Youtube i es el següent:

dimarts, 15 de gener del 2013

Infància en risc: maltractament infantil.

En aquest document hem realitzat un breu resum i opinió sobre un documental que hem vist a l'assignatura de família i escola en la qual testimonis directes dels diferents tipus de maltractament infantil ens contaven la seva experiència, a més a més de professionals de diferents camps explicant els drets dels infants, les mesures que es prenen a terme davant aquest tipus de fenomens, etc.

No obstant, allò que més m'ha sorprès ha estat la capacitat de resiliència d'aquestes persones, ja que poc a poc i amb amor, com afirmava alguna de les víctimes han aconseguit anar endavant. La veritat és que és un documental que personalment m'ha arribat al cor, m'ha esgarrifat i m'ha fet reflexionar molt. A continuació podreu trobar el document realitzat en grup i l'enllaç al vídeo, que és el següent: http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=38473 . Personalment us  recomano que el vegeu, doncs han tractat aquesta temàtica de manera òptima i sensible i el maltractament no és una fet privat, sinó que ens concerneix a la totalitat de la societat. 

divendres, 4 de gener del 2013

Ara som famílies i docents!

Aquesta entrada consisteix en la publicació d'una dinàmica de Rol Playing que vam realitzar a l'assignatura de família i escola. En aquesta sessió, va venir la professora de Mallorca i entre altres activitats se'ns va proposar realitzar petits grups i idear una situació amb la qual ens podíem enfrontar a la vida real, doncs sabem que no tots els centres educatius són iguals ni totes les persones de manera que ens segurament ens trobarem casos molt diversos, per aquest motiu, la intenció era que tots els grups portéssim a la pràctica la situació proposada i entre tots comentéssim els aspectes que més ens havien agradat, els que ens havíem sorprès, com ho hauríem fet nosaltres si ens haguessin trobat en una situació d'aquest caliu...

Així doncs, trobo molt interessant aquest tipus d'activitats, ja que ens permeten portar a la pràctica tot allò que hem estat aprenent, normalment de manera teòrica en les aules, per tal d'exercitar-nos un poc en la faceta més pràctica. Per aquest motiu, en algun dels casos es va arribar a l'exageració i es van adoptar tota una sèrie de rols diferents. La veritat és que fou una sessió molt productiva.


El document amb el nostre guió o els nostres “papers” és el següent: