La importància del debat per un ciutadà i específicament, per un docent.

En l'assignatura d'estratègies de comunicació de llengua castellana, hem estat aprofundint i aprenent a portar a la pràctica un debat de caire formal, ja que és un altre forma de comunicar-se, que compta amb tot un seguit de tècniques i mostra una elevada complexitat. El document que ens va proporcionar Irene del Mar, per tal d'orientar-nos i oferir-nos una guia pràctica per poder portar-lo a terme en l'aula fou la següent:

Tema 7. El Debate by soniacardona91

Així doncs, personalment crec que el debat compta amb una dificultat afegida, a qual no compten les exposicions o altre tipus de format d'expressió oral, ja que a banda d’exigir un coneixement profund de la temàtica en qüestió, tant en els arguments a favor, com en contra, requereix les habilitats discursives necessàries per poder defensar la teva postura i a més a més, un aspecte en el qual la majoria dels alumnes es van veure afectats, no es plausible portar un text assajat, amb un guió, el qual quan sigui el teu torn puguis dir sense més, sinó que amb aquest coneixement has d’estar oberta als diversos arguments que ofereixin la resta de participants, per tal de poder recolzar i afegir dades o pel contrari refutar i contrarestar amb arguments convincents i dades que recolzin la teoria defensada. A més a més, l’actitud i tot allò que concerneix al llenguatge no verbal adquireix una importància destacada, doncs gran part de la informació que oferim ho fem a través d’aquesta.

No obstant, encara que per algunes persones pugui resultar una tasca complexa, en el món en el qual vivim i dedicant-nos a la professió docent, aquesta habilitat resulta totalment necessària, doncs en nombroses ocasions haure de defendre la nostra postura davant un claustre, donant arguments convincents pels motius de les nostres idees, i més si ens endinsem en projectes i metodologies innovadores, les quals han de demostrar que proporcionaran una millora qualitativa considerable al mètode emprat amb anterioritat.  A més a més, a títol personal, m'agradaria destacar la importància i enriquiment que ens pot aportar com a persones participar habitualment en ambients discursius i debats, doncs és una manera de mostrar les teves opinions, sempre que estiguin ben fonamentades i poder conèixer més sobre les contràries, enriquint les teves idees o fins i tot arribant a modificar la nostra opinió sobre algun aspecte o temàtica en concret, ja que encara que es defensi una temàtica, penso que els debats han de ser com ambients d'aprenentatge i pràctica on expressar-se lliurement, respectant al màxim als altres i les seves opinions, doncs el que es pretén es donar una visió global d'una temàtica, no arribar a un enfrontament.

La temàtica del debat per realitzar a l’aula era si les tecnologies afavorien en els processos de lectura i escriptura dels infants. Així doncs, per aquest debat en concret, alguns dels arguments elaborats gràcies a la lectura i recerca per la xarxa han estat els següents:

Esta clar que les tecnologies formen part de la vida quotidiana des dels gestos més senzills i quotidians als més complexos. Aquest ha afectat i modificat gairebé tots els àmbits de la nostra vida: el laboral, l’econòmic, la comunicació i l’aprenentatge. Aquest fet també esta canviant la nostra manera de ser i actuar com a persona i ciutadà, ja que els serveis al ciutadà, les transferències econòmiques, comunicar-nos via Internet (e-mail, Whatsupp, Skype, Viber…). Clarament esta en tots els àmbits de la nostra vida, excepte en un àmbit que encara s’està resistint.. l’àmbit educatiu.

¿Quins són els motius de les reticències a la introducció de les TIC en l’escola si el seu us resulta totalment present i necessari a la societat actual?

• Una de les grans excuses que s'empren és que aquestes afecten de manera negativa en la nostra ortografia.Encara que tot la informació a l'abast d’un clic.
• És una  de les millors maneres de desenvolupar les nostres capacitats lingüístiques i millorar la nostra ortografia és llegir i a través de la xarxa llegim molt més que mai.
•   Xats: revalorització de l’escriptura i la lectura.
•  Procés molt més ràpid, ens permet optimitzar el nostre temps en l’aprenentatge en una societat en la qual el ritme és totalment accelerat. Així doncs, ens hem de preguntar què és més ràpid, estimulant i grato?
• A Internet hi ha programes i software dolents i mediocres, però també hi ha grans portals i pàgines, tal i com ens passa amb els mitjans de paper.
• El mestre ja no pot tenir tot el coneixement, ha de ser la persona que ensenyi a classificar i discernir. Ha de tenir judici crític.    Els mestres han de difondre la passió per saber escriure be i en les noves tecnologies per ser capaces de difondre-ho.
•  No podem acusar als xats i l’escriptura abreviada o jerga que s’empra de ser la culpable de fer-nos escriure malament, ja que amb els apunts escrits o en les situacions quotidianes i informals emprem un altre tipus de vocabulari o llenguatge diferents al que usem o hauríem d’emprar en altres situacions. En cas de que encara no ho sàpiguen són els docents i les famílies els que hem d’ensenyar els valors d’aquests diferents registres. Per tant no ens hem d’escudar en les noves tecnologies com a causants d’un antic fenomen com son les faltes d’ortografia i més en les persones alfabetitzades de l’actualitat que dominem un gran nombre de llenguatges i registres diferents. Els xats tenen característiques del llenguatge oral, per tant no hem d’atribuir el tipus de registre emprat als escrits.
• Hem de tenir en compte que si una persona vol aprendre a escriure be i millorar en les seves faltes o farà amb o sense noves tecnologies, hem de tenir en present que l’esperit d’aprendre i millorar sempre es troba dintre de la persona, amb la diferència que les noves tecnologies ens ho faran tot molt més senzill i còmode. Així doncs, el nostre paper com a docent és fer-los adonar-se de les facilitats que ofereix Internet i motivar als nens per aprendre i ser més correctes.
• Ens permet realitzar la tasca de manera més senzilla, ràpida i eficient: les noves tecnologies en ofereixen l’oportunitat de centrar els nostres els nostres esforços en les tasques vertaderament importants, les quals realment requereixen e millor de nosaltres. 
• Encara que hi ha mestres reneguen de les capacitats que ens ofereixen els processadors de text per corregir les errades ortogràfiques, però pels joves que s’inicien en aquest camp resulta n gran eina que permet observar les errades més típiques a la vegada que permet cercar sinònims, antònims, significats... a un sol clic, fent la tasca més senzilla i interessant.

Ornaments de Nadal

En l'última sessió abans de Nadal de l'assignatura de projectes artístics, vam realitzar una sèrie de decoracions nadalenques per tal de enriquir les nostres llars amb l'esperit nadalenc, amb el mèrit de ser els objectes realitzats per nosaltres mateixes. Així doncs, en primera instància vam realitzar una flor. Per realitzar aquesta vam necessitar sis fulles, unes tisores, celofan i una grapadora amb grapes. D'aquesta manera, vam començar fent un quadrat amb cadascún dels folis, a cotinuació doblarem una altre vegada, de manera que quedi un triángle. Una vegada realitzat, es tallaran cinc línies rectes pel costat en que hem doblat el paper. Quan ho hem fet amb els sis folis, els obrirem de manera que podrem veure el quadrat i en cada una de les pestanyes les aniren juntant, de manera que facin una espècies de cilindre, cada pestanya cap a un costat diferent, de forma que quedin tal i com es veu a la imatge X. Una vegada realitzat amb cada pestanya dels sis folis, els graparem per la part centra i pels costats, uns petals amb els altres, de forma que quedi la figura final, la qual simula una espècies de flor o estel.

A més a més, també hem realitzat un pompon de llana. Per portar-lo a terme vam realit-zar dos cercles de cartró amb un cercle més petit al mig i poc a poc vam anar donan-los voltes amb la llana, fins que van quedar del tot coberts. A continuació vam tallar tot e contorn, entre els dos cercles da cartró amb tisores i una vegada aconseguit, vam passar un fil de llana entre aquestes figures de cartró fen uns nussos ben forts, de manera que no es mogués. Aleshores, per acabar de donar-li bon aspectes, amb les tisores vaig acabar d'arrodonir-los, quedant-nos un pomponet molt graciós com a resultat.

No obstant, com que el mètode per realitzar-ho em pareixia massa complex, vaig cercar un altre mètode i vaig fer un altre pompon amb un altre tipus de llana, un poc més gruixuda. Per realitzar-lo, vaig agafar un pot i vaig començar a enrotllar-lo amb la llana, fins que ja en tenia una bona capa. A continuació, amb les dues mans vaig treure la llana, i fiquem les mans en els extrems. Acte seguit, amb un fil de llana, feim un nus al mig i després tallem els extrems, tal i com podeu veure a baix. Així doncs, després de fer-li agafar una forma més rodoneta, ja tenim el pom pon, de manera senzilla i clara!

Anàlisi dels contexts infantils, segons la teoria de Brofenbrenner.

En aquesta entrada podreu observar un anàlisi acurat de cinc infants, les dades dels quals hem protegit per qüestions d’intimitat, dels quals hem realitzat un anàlisi dels contextos que els envolten, amb les conseqüències que aquests propicien. Arrel del contrast de dades, hem realitzat també un buidatge i he extret tota una sèrie de conclusions de la mostra amb la qual comptàvem. Personalment crec que és de vital importància per poder comprendre un nen i donar-li les ajudes adequades per ell, conèixer els diferents sistemes que l’envolten, ja que aquests influeixen i determinen en gran mesura el seu desenvolupament, ja que per exemple, per la realització duna adaptació curricular és de gran importància conèixer els diferents sistemes en els quals es troba immers i fomentar la major interconnexió possible entre aquests. El document és el següent:

SEMINARI I_grup3_Brofenbrenner_Família_escola by soniacardona91

Unitat didàctica de poesia en Educació Infantil

Per l'àrea de poesia catalana, després d'haver experimentat en les nostres ànimes la experiència poètica de crear poesia, recitar i interpretar, entre d'altres, hem decidit aplicar aquesta al que serà el nostre futur context laboral, les aules d'educació infantil. així doncs, a partir d'un recull de poesies (tant de les que ens havia proporcionat Antoni Bonet, el nostre professor, com de a xarxa, hem elaborat un seguit d'activitats, englobades en un projecte, amb la temàtica dels animals. Aquesta és la nostra aplicació didàctica:

Ppt unidad didactica de poesia en llengua catalana from soniacardona91

Així doncs, com a reflexió personal, m'agradaria destacar que fins que no he cursat aquesta assignatura no era conscient de que en aquestes primeres edats es poguera treballar la poesia, ni que fora tan necessària per acomplir alguns objectius del currículum, com el que ens parla de desenvolupar el sentit estètic de l'infant. D'aquesta manera, penso que he après a adaptar-ho a infants de la primera infància, de manera lúdica, fent al nen participant actiu.

Descobrint el nostre potencial com cantants

Una altre de les sessions de l'àrea 22029 Projectes artístics ha estat una sessió completa de cant. Aquesta ha estat dirigida per la nostra companya Sílvia Ger Romero, que va adoptar un rol més seriós i de caire més professional del que les integrants del grup estem acostumades. D'aquesta manera, vam iniciar la sessió amb uns petits exercicis per tal de perdre la vergonya, els quals serien molt útils en cas de que les alumnes no es coneguessin gaire. Aquesta dinàmica consistia en encarnar el paper d'un gatet moribund, el qual tenia que escollir una persona que estiguera seriosa i fer-la riure. Una vegada romput el gel, vam començar a realitzar respiracions controlades amb el diafragma per tal d'aprendre la respiració més adequada per cantar, per tal de no ofegar-nos ni fer malbé la nostra veu. La veritat és que em va resultar molt difícil respirar d'aquesta manera, penso que encara he de practicar molt més per aprendre a respirar de manera adequada.

Poc després, vam començar a posar en pràctica la respiració amb exercicis per caldejar la veu, i després vam cantar una cançoneta molt senzilla, amb la qual anaven....

"Shabarab Shubirub Shabarab Subirubandera"

Després vam cantar unes cançons infantils, les quals ens havia proporcionat en forma de cançoner. Després d'escoltar com cantàvem d'un en un, ens van distribuir en dos grups, el grup més agut i el grup de les veus més greus. A mi em van ubicar en el grup de més agut, de contralt. Una vegada cantades unes cançons, vam cantar la canço de "La pastoreta" a dues veus, va ser molt divertit i em vaig sorprendre gratament, ja que el producte final no va quedar gens malament.

La selecció de cançons que va escollir per cantar en la sessió foren les següents:

No obstant, amb la finalitat de proporcionar-nos un major nombre de recursos, la nostra companya va compartir un ampli cançoner recol·lectat per ella mateixa. És el següent:

Cançoner by soniacardona91

Finalment, amb el bon ambient que s'havia creat, vam voler repetir nombroses vegades les cançons que ens havien proposat i fins i tot d'altres, tal i com algun dels famosos temes Gosspel "Let the shine". La veritat és que va ser tota una sessió per recordar.

Ballem tots junts!

En una de les sessions del Banc de Temps realitzades vam fer una sessió en la qual vam aprendre diferents tipus de ball, en funció dels interessos que teníem com a grup. Així doncs, comandada per la nostra companya Noelia Martos, vam anar aprenent moltes dades interessants i unes pinzellades bàsiques sobre la execució d'aquests. En primera instància ens va explicar tota una sèrie de dades del ball pagès. Mentre ens explicava tot aizò va anar vestint a una de les nostres companyes, la qual es va oferir com voluntària, amb la roba tradicional del ball pagès, tal i com aniria una de les pageses que treballessin al camp. A més a més, va exposar que hi havia més tipus de vestimentes en funció dels diners que la família tinguera i que a més a més, aquestes es solien complementar amb joies. El document informatiu que va compartir amb nosaltres fou el següent:

Taller de Baile by sonny_ibz

Després de les nocions teòriques, ens vam dedicar a realitzar els balls més destacats. D'aquesta manera ens va ensenyar a ballar la llarga, la curta, la filera... els balls més destacats i rellevants. Com que jo també en sabia, vaig ajudar-la un poc en algun dels balls, ja que resulta molt difícil ensenyar a tanta gent a la vegada, sobretot si estan aprenent a fer de noi i de noia a la vegada. D'aquesta forma, jo vaig comandar una llarga filera que vam realitzar gairebé la totalitat de les al·lotes de la classe. Va ser molt divertit la veritat. No obstant, m'agradaria destacar que encara que tots aquests balls pertanyin al Folklore de l'illa eivissenca, aquests sofreixen algunes variacions en funció de la franja d'Eivissa en la que ens trobem. De forma que com Noelia pertanyia a la colla de San Carles i jo havia estat en les Colles de Sant Jordi i Sa Bodega, havia alguns balls com la curta o el que jo anomeno "Nou rodades" que ens va ensenyar diferent.

Una vegada acabat amb el ball pagès ens va ensenyar els passos bàsics de Flamenc, la veritat és que aquests van resultar un poc més complexos per totes les aprenents que erem dintre de l'aula, però amb un poc de pràctica ens el vam aprendre. A continuació, la nostra companya Cristina ens va ensenyar els passos bàsics de Salsa. Com que jo en primer de Batxillerat a l'assignatura d'educació física ja havia realitzat un apartat anomenat "Balls de Saló" ja en tenia unes petites nocions, de manera que algunes ens vam posar a ballar en parelles. 

Continuant amb els balls més llatins, ens vam posar a ballar la popular "Danza Kuduro" de Don Omar, amb una coreografia que tenia realitzada Noelia i que ja la havia posada en pràctica amb infants. Tal interès es va generar i entusiasme que finalment es va acabar ballant el clàssic "La Macarena". Perquè us pugueu fer una petita idea, Marta Cabrera i jo hem realitzat un petit Movie Maker en el qual podreu veure breument alguns dels moments més destacats de la sessió.  

Per acabar amb aquesta entrada, m'agradaria destacar que va ser un taller molt dinàmic i que personalment em va agradar molt, ja que penso que a la vegada que realitzàvem exercici, vam alliberar tensions i ens ho vam passar molt be. No obstant, m'agradaria destacar que vam tenir algun petit inconvenient a l'hora de documentar, ja que no podíem fer-ho mentre ballàvem o ens apreníem les passes a seguir, i si ho gravàvem  ens no ens era possible seguir la sessió. Però com balanç final... penso que a estat un taller molt interessant, ja que persones que mai practiquen aquest esport, normalment per timidesa o per falta de temps, han tingut l'oportunitat de llençar-se a la piscina i provar-ho. 

Fem un pastís de xocolata ben bo!

En aquesta classe del banc del temps, la nostra companya Iratxe ens ha ensenyat a fer un senzill pastís de xocolata, ideal per portar a qualsevol tipus d'event i sense necessitat d'haver de cuinar-lo amb el forn. Els ingredients necessaris per realitzar aquest són els següents:

- 2 paquets de galetes

- Mantequilla

- Un pot de cacao.

- Uns 150ml de llet aprox.

En quant als utensilis a emprar es necessiten:

- Un bol.

- Una massa.

- Una bossa.

- Una llauneta.

Així doncs, amb tots aquests ingredients hem buidat els dos paquets de galetes dintre d'un bol i els hem picat bastant fi, una vegada picades, li hem afegit la mantequilla, amassant-ho be i fent una pasta homogènea. A continuació, hem mesclat el cacao i li hem afegit la llet que hem considerat necessaria per tal que la massa no quedara tan dura, però sense que es fes massa líquida. Finalment, hem disposat la massa en la llauna i cadascú l'ha decorada com ha volgut i com la seva imaginació li ha suggerit.

Acontinuació podreu aobservar algunes fotografies de l'activitat:

Ens visita Enric Cassasses

En una de les classes de l'assignatura 22026 Literatura universal catalana vam tenir l'honor de que el mateix Enric Casasses en persona visités, a la seu mallorquina i ens oferís un recital de poemes escrits per ell mateix. La veritat és que fou una experiència privilegiada, ja que com sabem és un dels grans poetes de la literatura catalana del segle XX. Pels qui no estiguin familiaritzats del tot amb la biografia d'aquest il·lustre personatge, a continuació podreu trobar un curt resum: 

L

La veritat és que ha estat una gran experiència, ja que la diferència entre el sentiment, la passió i la vitalitat que l'home desprenia vibrant, com un gran orador. Així doncs, com a últim record de la seva visita fou e següent poema firmat per l'artista:

Nascut a Barcelona l'any 1951, en ple franquisme, fill del químic i poeta, Enric Casassas i Simó, i de la també química, Pepita Figueras i Cros, és poeta, autor d'una obra genuïna i inclassificable d'influències heterogènies, rapsode de prolífica activitat recitadora i traductor i col·laborador amb diverses editorials. A banda de la seva activitat inclassificable i única com a poeta, doncs, ha contribuït també a descobrir autors desconeguts o desplaçats dels cànons establerts, com ara Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume, i ha treballat conspícuament amb textos oblidats d'autors més consagrats, com ara Francesc Pujols o Jacint Verdaguer. 

Tot i no començar a ser conegut i reconegut per la crítica i el públic fins als seus quaranta anys, quan Empúries edita La cosa aquella l'any 1991 -ja publicat deu anys abans a la revista Druïda de Maó-, i quan guanya el Premi de la Crítica Serra d'Or,Enric Casasses ja fa temps que recita i escriu versos. De ben jove, en el marc de la Barcelona contracultural dels últims anys del franquisme, desenvolupa una facilitat innata i natural per elaborar-los. Els seus versos esdevenen una manera quasi necessària de parlar per ell: crítica i crit, remor i foguera. El propi autor explica en alguna entrevista que al bar La Figuera, al carrer Progrés de Gràcia, comença a recitar, durant els anys setanta. Allà coneix, entre d'altres, Jordi Pope o el mexicà Orlando Guillén, que anys més tard prepara l'antologia Doce poetas catalanes del siglo XX, traduïda pel propi Guillén i amb epíleg de Casasses, encara pendent de ser editada. L'autor explica sintèticament així la seva carrera: "fer les coses lentament, que anessin sortint, m'ha anat molt bé. Els escenaris i els recitals vaig començar-los a trenta anys; a publicar llibres, com ja t'he dit, a quaranta. I, a cinquanta, a fer de literat i exhumar cadàvers literaris." 

Així doncs, de La bragueta encallada, publicat el 1972 a Druïda, a títols com Canaris fosforescents (2001), o Que dormim?, del 2002, hi ha un seguit de llibres publicats dels quals destaquen La cosa aquella, seguit de Sense trofeu i Text llest (primer el 1982, després el 1991), No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns (1993, reedició el 2009), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994 i 2007), Calç. Àlbum de poesia d'un instant i alhora il·lustrada (1996 i 2005), D'equivocar-se així(1997), o Uh (primer publicat a Aiguafreda, a l'editorial Container, el 1997 i després reeditat a Lleida amb Pagès el 2007). La seva poesia, en certa manera fundadora d'una nova tendència de la poesia catalana entre els poetes joves, i no tan joves, beu de diverses fonts, heterogènies i variades. De la cultura rock dels anys setanta als poetes trobadorescos medievals, de la psicodèlia dels setanta a la mística, dels romàntics anglesos als alternatius nord-americans -com ara Kenneth Patchen-, dels moviments avantguardistes europeus -amb especial influència del dadà- als poetes barrocs. Que l'oralitat n'és un dels trets característics ho demostra el fet que ha recitat sense aturador sempre -i que de fet abans de ser publicats els seus versos en lletra impresa així els donava a conèixer al públic-. Ha col·laborat en tres produccions discogràfiques: El pa de navegar, l'any 1999, La tonalitat de l'infinit, el 2001, amb música de Feliu Gasull, i l'any 2006, amb Pascal Comelade, a l'elogiat La manera més salvatge. 

Val a dir que Enric Casasses té, en el camp de les lletres, feines inicials com a traductor i desenvolupa diverses tasques editorials, sempre de manera externa. A més a més de traduccions publicades, on trobem autors de la literatura anglosaxona i francesa com Arthur Conan Doyle, Robert L. Stevenson, Cyrano de Bergerac o Gérard de Nerval, i una edició, l'any 2004 i per Quaderns Crema, del poema Milton de William Blake, tradueix també peces esparses de molts autors: Audrey Beecham, Hans Arp, Bob Dylan, José Lezama Lima, René Char, Santa Teresa, Pier Paolo Pasolini, Raymond Queneau, Arnatu Daniel, La Fontaine, Guillaume Apollinaire o Kenneth Patche, entre d'altres. 

Amb una vida majoritàriament nòmada, ha viscut a llocs com Tenerife, L'Escala, Montpeller, Llucmaçanes, Nottingham i Barcelona; durant els anys noranta passa tres anys a Berlin submergit en el suprematisme. Com a trobador contemporani, sense que això impliqui afectacions de cap tipus, Casasses recita en innumerables ocasions, participa a diverses antologies i col·labora a moltes revistes. D'entre les més conegudes trobaríem El Correo Catalán, Diari de Barcelona, Serra d'Or, El 9 Nou, El Mundo, Avui, Regió 7 o La Vanguardia, Enderrock, entre d'altres; però també col·labora amb revistes de caire més minoritari, sense oblidar el seu substrat contracultural, com ara Druïda, Atraccions, La Muerte de Narciso, Bolet-in-off, Karn de Kafè, La Verge Peluda, Pèl Capell, Frit de Matances, El Tacte que té, Cave Canis... L'activitat articulística més assídua i coneguda l'ha mantinguda, en un primer moment, amb el Diari de Barcelona, després amb l'Avui i finalment amb El Mundo i El País. 

A banda de les traduccions, dels més de vint-i-cinc llibres publicats de poesia, de la seva intensa activitat revitalitzadora dels versos com a rapsoda en diversos marcs i escenaris, Enric Casasses desenvolupa una conspícua feina com a descobridor i altaveu d'autors de la literatura catalana relegats al bagul dels oblidats. A tals efectes, per exemple, durant l'any Verdaguer publica a quatre mans amb Agnès Prats el llibrePerles. Igualment, amb l'editorial Edicions del 1984, prologa llibres de Juli Vallmitjana, com ara De la raça que es perd el 2005, Albi el 2007, o d'Eduard Girbal Jaume, com per exemple La tragèdia de cal Pere Llarg, el 2006. 

Ell mateix ha definit alguns dels seus poemaris amb fórmules tals com "versos inèpics", "prosa retallada", "poemes en prosa amb estirabot", "versos lliures i sonets". Es manté actiu en els diversos camps en què cultiva la literatura.  El juliol de 2012 rep el Premi Nacional de Cultura de Literatura, en reconeixement a la seva trajectòria.

Bibliografia imatge E. Casasses

Bibliografia E. Casasses

Creem una poesia!

Per l'assignatura de literatura catalana hem hagut de crear una petita poesia, la temàtica de la qual tenia que estar vinculada a una del recull que Antoni Bonet ens havia ofert. Així doncs, per la seva frescor jo vaig decidir triar la poesia "Tobogan" de Lola Casals, que és la següent:

Tobogan 

Escala amunt 

fent filera.

Tingues paciència

i espera!

Cul al terra.

ZIUUUU!

     i... AVALL!!!

El cor, BUM, BUM111

          s’accelera!!!

Altre cop

a fer filera...

     i pujar

          graons amunt!   

Inspirant-me doncs,  en aquesta, vaig decidir realitzar-ne una anomenada "El balancí", la veritat és que em va resultar un poc difícil, ja que trobar les rimes adequades, tenint en compte la mètrica i que a la vegada sigui estètica, em va resultar força difícil. No obstant, el resultat d'aquest intent creatiu ha estat el següent:

Balancí

Els peus el sòl copegen,

Mentre es balancegen,

Jugant, rient, fent crits,

Compartint amb els amics.

Així són els infants,

Que gaudeixen triomfants,

Dels plaers de la vida,

Que e món ens convida.  

Bibliografia de les imatges:

- Balancí: http://pixabay.com/static/uploads/photo/2012/04/26/10/33/child-41961_640.png 

- Tobogan:  

 http://www.arteyfotografia.com.ar/contenido/objetos/fb/23/2f/fb232f94dcdc2ceeab9da402f1acfd907ab97c6a/mini_500_9712_1235670587247044.jpg 

Cants i dinàmiques

En la sessió que vam portar a terme per l'assignatura de 22029 Projectes artístics a la primera infància, vam realitzar una de les sessions més variades. Aquesta es va iniciar amb una mostra de cants, portada a terme per la nostra companya Anna Bonet. D'aquesta manera ens van ensenyar molts cants i vam repassar d'altres que ja en coneixíem  Personalment crec que aquest taller resulta molt útil per les mestres d'educació infantil , educadores i fins i tot pares i mares, ja que en la nostra tasca educativa emprem molt la tècnica musical per treballar amb els infants de manera lúdica amb ells. A continuació teniu les adreces de les pàgines web per trobar cançons:

•   Cançons infantils en castellà
•   Bloc de cançons en català

El següent bocí de la sessió va consistir en la realització de tota una sèrie de dinàmiques. Aquest jocs van ser portats a terme per les nostres companyes Cira Roig, Nieves Tobaruela i Anna Arabí. Aquestes dinàmiques foren diverses, ja que anaven des de fer petons als companys, parlar de les nostres qualitats (positives com negatives) i compartir-les amb els altres, parlar de les qualitats positives de les nostres companyes... Personalment modificaria la directivitat de les activitats, ja que penso que veure els aspectes positius de l'altre i analitzar-nos ens hauria de sorgir espontàniament i amb naturalitat a nosaltres mateixos. No obstant, les reflexions i la conclusió final de que també havíem de tenir-nos en compte, valorar-nos i estimar-nos va ser bonica, ja que amb tantes presses i persones al nostre voltant, habitualment ens infravalorem i no ens dediquem el temps que necessitem, estimant-nos menys del que hauríem de fer-ho. Aquí teniu unes breus pinzellades del que va succeir:

Consells de Maquillatge

Una de les sessions que teníem programades dintre del Banc del temps era una classe, impartida per la nostra companya, Núria Blàzquez, en la qual ens donaria uns consells bàsics i una sessió pràctica per aprendre a maquillar-nos, ajudant-nos a treure el màxim potencial de cada persona, potenciant els seus trets més destacats, en funció de si son tenim els cabells rossos, marrons... El document és el següent:

Consells de Maquillatge by soniacardona91

Esperem que quan ho provem alguns dels resultats siguin com aquests:

Bibliografia de les imatges:
Capsa de maquillatge
Ull maquillatge fantasia
Maquillatge Selena Gómez

La fotografia, tot un art.

En una de les sessions de projectes artístics a la primera infància, vam tenir el plaer de gaudir de les sessions de la nostra companya Marina Ribas, la qual ens va portar a l'exterior a realitzar fotografies i una vegada recopilat el material ens va tornar a l'aula per tal que manegessin el programa Photoscape que prèviament ens havíem tingut que baixar, ja que en les aules del I.E.S Santa Maria (institut al qual acudim a realitzar aquesta matèria, no disposa de xarxa Wifi). Així doncs ens vam posar mans a l'obra i amb els petits consells sobre com emprar una càmera professional i el programa, el qual ja coneixia, encara que no fora del tot del meu agrad, vam fer feina. Així doncs, una de les mostres que m'agradaria compartir és la següent. La primera és la fotografia original d'una de les costes de l'Illa Pitiussa, Formentera, en la qual viu part de la meva família, motiu pel qual he anat amb més assiduïtat a visitar. La següent imatge és el resultat d'emprar diversos efectes amb el Photoscape, tal i com l'efecte sèpia, l'efecte envelliment,canviar bocins de la imatge, restaurant-la de manera que no ho sembli, etc. 

Imatge original:

Imatge editada:

Tal i com es pot observar, aquesta fotografia vaig retocar-la a la meva llar, ja que em pareixia interessant. D'aquesta manera vaig poder experimentar amb més calma les seves potencialitats, fet que va provocar que em sorgissin alguns petits problemes a l'hora de guardar-la en el format adequat, ja que la guardava des de l'apartat editor i la imatge restant sols es podia obrir des de l'editor d'aquell programa. Finalment, amb l'ajuda de la meva companya Marta Cabrera, vam descobrir que per tal de que la fotografia quedara com a definitiva, ens havíem de situar en l'apartat de processador i guardar. D'aquesta manera puc mostrar el resultat final. No obstant, m'agradaria destacar, que m'ha semblat un poc complex l'ús d'aquest programa, i personalment, encara que probablement no tingui un potencial tan elevat, sol emprar el Picassa, els qual crec que resulta més senzill i les instruccions més aclaridores per emprar-lo a un nivell més "amateur".

A més a més, amb finalitat orientativa, la nostra mentora en aquesta sessió ha posat a la nostra disposició un document en el qual trobem per escrit tota una sèrie d'esclariments molt útils per l'ús i maneig d'una càmera digital. El document és el següent:

Curs Basic de Fotografia by sonny_ibz

Taller de costura; fem flors i animalets

En el taller del passat dia 16 d'octubre, en l'assignatura 22029 Projectes en la primera infancia, vam realitzar una de les sessions programades del banc del temps, és a dir alguns de les companyes ens ensenya a fer alguna activitat que vulguem aprendre, a canvi d'ensenyar algun coneixement o habilitat nostra que els altres tinguin interès en aprendre. Així doncs, vam realitzar el taller de costura, el qual va constar de dues parts:

- La primera d'aquestes, la nostra companya Alicia ens va ensenyar a elaborar unes flors molt decoratives amb tela, cartró, tisores, fil i agulla.

- La segona activitat va estar guiada per la nostra companya, na Rosa, en la qual ens va proporcionar uns patrons (de vaca, de marieta i de flor) amb els quals elaborar uns porta claus amb feltre, fil, cotó, cinta i agulla. Per facilitar-nos la tasca, va compartir amb nosaltres uns patrons en paper, són els següents:

Patrones de Fieltro by sonny_ibz

En la sessió sols vaig poder realitzar una flor i una marieta, per aquest motiu vaig continuar a la meva llar, realitzant dues figures més un cor i una altre marieta. Els resultats són els següents:



Personalment, m'agradaria destacar que aquest talles ha estat molt interessant per mi i he descobert que la costura pot ser entretinguda i fins i tot relaxant, fet que desconeixia i fins i tot m'ha sorprés. No obstant, aquesta sessió no sols fou entretinguda i productiva per mi, també ho fou pel meu gosset:

Ja tenim projecte: "El banc del temps"

En primera instancia havíem pensat fer un projecte, anar desenvolupant-ho tal i com ho farien els infants en una escola de les més punteres. No obstant, com ens trobem en quart any de la carrera, sentiem que teníem altres aspiracions, d'aprendre molt, aprendre molt de tots els camps, deixant de banda la teoria, adquirint noves habilitats i coneixements.  D'aquesta manera, al parlar i compartir les nostres aspiracions i dessitjos, vam descobrir que hi havia persones que tenien coneixements en un camp, mentre que en altres no. Per aquest motiu es va decidir portar a terme aquest projecte, en el qual tots ofeririem el nostre temps i coneixements tan per ensenyar com per aprendre, en funció de les aspiracions del nostre grup-classe.

Encara que el projecte que emprenem pareix molt interessant, jo personalment m'he quedat amb la intriga o ganes de fer un projecte i anar planificant-lo tal i com fariem amb els infants, ja que encara que n'haguem parlat un poc, no tenim clar la manera en que realment haurem de portar-lo a les aules i com evolucionaria en la realitat, ja que aquesta feina amb els infants evoluciona a mesura que es va avançant en aquest, de manera que encara no hem tingut l'oportunitat de portar-ho a terme de manera pràctica.

No obstant, el banc del temps també em samble força interessant, però per saber-ne un poc més he estat cercant i he trobat en Youtube un vídeo que ens explica breument en que consisteix aquesta innovadora idea: